Torre Riba, Torre Ezpeleta, l'Ateneu: un símbol del modernisme rubinenc
L'actual Ateneu Municipal, allotjat dins d'una torre modernista colonial, també és conegut amb el nom de Torre Riba o Ezpeleta. Es tracta de l'edifici més representatiu del modernisme rubinenc i presenta elements que destaquen una forta influència gaudiniana. Aquest fet s'aprecia, no només a les ondulacions i els angles arrodonits de l'edifici, tant interiorment com exteriorment, sinó que també es veu a les coronacions de les pilastres que flanquegen l’entrada principal a nivell de carrer. Les mateixes es recobreixen amb la coneguda tècnica del “trencadís”, que consisteix en una decoració a partir de rajoles trossejades, i que Gaudí va aplicar a espais tant significatius com el pati de la Casa Batlló o a la famosa barana del Parc Güell de Barcelona.
L'edifici, exempt i de planta rectangular, presenta un cos polièdric format per un soterrani, planta baixa, planta pis i una torre quadrangular de dos pisos amb teulada de ceràmica vidriada a quatre vertents. A més, consta d’un terrat on la torrassa o miranda s'orienta cap a una cantonada delimitada amb una baraneta d'elements prefabricats. Lesfinestres de la torrassa mostren uns interessants vitralls de colors que donen un gran dinamisme. La façana de la torre, tot i que es caracteritza per una patent sobrietat, veu interromput el seu acabat lliscat i pintat per la gran quantitat de finestrals amb arcs rebaixats i balcons que es distribueixen a les quatre bandes. Les baranes de les finestres del pis superior i de les balconades mostren l'acurat treball de la forja, element que no pot mancar en una construcció modernista d'aquesta envergadura.
La distribució de l'interior ha estat parcialment alterada pel canvi d’ús al llarg del temps. Malgrat aquest fet, segueix un esquema senzill: les dues plantes amb paviments hidràulics es comuniquen per una escala de volta a la catalana, compostos bàsicament pel passadís longitudinal de nord a sud que va, a la planta baixa, des de la porta d'accés fins a una altra que dóna als jardins, i a la planta superior, entre dos balcons. Els passadissos centrals donen un únic accés a les diferents estances, no comunicades entre elles. Cal apuntar que és un dels pocs edificis de la zona que conserva al seu interior les decoracions pintades pròpies de l’estil modernista, com demostra el trompée l’oeil del sostre amb motius celestials de la gran sala ubicada a la planta baixa, actualment reutilitzada com a sala d'actes. Les pintures interiors conjuguen amb alguns dels mobles de la casa que encara es conserven al Museu Municipal El Castell (MMUC), d’estil genuïnament modernista.
La torre segueix el model de ciutat jardí, no només de la Plana de Can Bertran sinó també d'altres llocs de Catalunya i d’Europa, i l'envolta una zona ajardinada que originàriament eren les vinyes que delimitaven el conjunt.