Durant la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX Rubí va patir una veritable metamorfosi, passant de ser una vila agrícola, amb un pes cabal dels conreus tradicionals, a transformar-se en una vila moderna amb preeminència dels sectors més comercials, el vitivinícola primer i, més tard, el industrial. Les fàbriques tèxtils, amb processos i maquinària moderna, van capgirar la fesomia i els ritmes de la vida rubinenca. Cognoms com Menard, Ribas, Bertrand, Sedó, Pich, són sinònim a Rubí d'indústria i desenvolupament, fins el punt de tenir reconeixement en la via pública.

Per altra banda, els historiadors també han posat de manifest les dures condicions de vida dels obrers d'aquelles èpoques. Ara bé, massa sovint se'ns oblida que el desenvolupament industrial, la fortuna i la riquesa dels industrials i empresaris, i les dures condicions laborals dels seus obrers són en realitat les dues cares d'una mateixa moneda, i que l'enriquiment d'uns pocs es va fer sobre la base de l'explotació i la misèria dels obrers rubinencs.